martes, 17 de mayo de 2011

Poema XXX: A Mallorca, durant la Guerra Civil

A Mallorca, durant la Guerra Civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.



COMENTARI

Aquest poema és escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor que va morir jove de la usual malaltia de la tuberculosi (en aquells temps; és a dir, durant la dècada dels 30 aproximadament). La cantant Maria del Mar Bonet i altres cantautors catalans han musicat algunes de les seves peces. En aquest cas, A Mallorca, durant la guerra civil, tracta de la nostàlgia d’aquella ciutat agradable i pacífica que s’ha transformat en un camp de mines, de destrosses i pèrdues degut a la terrible guerra civil que ha acabat desolant la zona. El poema va ser escrit quan a la ciutat els feixistes governaven, i va ser publicat a Imitació del foc.

Es pot dividir el poema en tres parts: del vers 1 al 10, de l’11 al 17 i del 18 al 19. La primera part fa referència a elements immutables i que són independents de canvis temporals o circumstàncies diverses. Sobretot fa referència a la Serra de Tramuntana. Però a la segona part parla dels aspectes que poden canviar i els situa en un present utilitzant l’adverbi “ara”. Per exemple, les arbredes són jardins i l’atzur és el capvespre amb boira. Utilitza un simbolisme que metafòricament descriu la guerra i les seves horribles conseqüències. Finalment, el poema acaba amb la unió de Rosselló-Pòrcel i Mallorca, com si es tractés de la flama amb la foscor.

La forma d’aquest poema és basa en vuit primers versos octosíl·labs, dos d’alexandrins (el vers 9 i 13) i decasíl·labs tots els altres. Una cosa que impacta és que no hi ha cap tipus de rima. Tot i que hi ha diverses figures retòriques: metàfores (la que utilitza en els dos últims versos) i empra hipèrbatons ja que altera l’ordre sintàctic de les oracions. Però també una hipèrbole quan esmenta el tremolor que li provoca el paisatge idíl·lic de Mallorca.

(Júlia Hinojo, Laia Marquès, Arnau Souto)

16 comentarios:

  1. muchas gracias me ayudaste mucho!

    ResponderEliminar
  2. muchas gracias me ayudaste mucho!

    ResponderEliminar
  3. moltas grasias nai mas ajudat ets un crak! ens vaiem par cunserts

    ResponderEliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  5. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  6. Hola! Fas una lectura errònia del poema. Llegeix la bibliografia de Josep Maria Balaguer que pots trobar per internet i t'ajudarà a millorar-la. Salutacions!

    ResponderEliminar
  7. El poema está bien pero sería mejor si fuera en español DE ESPAÑA

    ResponderEliminar
  8. Que Samael te tenga en su gracia, sanguis fide hermano

    ResponderEliminar
  9. alguien que me diga el espacio y tiempo imaginado por el yo poetico, gracias

    ResponderEliminar