jueves, 26 de mayo de 2011

Les boies

Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumes
fosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt.
La fressa
del vent i de les aigües es va fent
més poderosa cada cop: tanquen finestres
i portes. Sols a la taverna
dels Oratges se senten
les màquines de joc; encara allí,
pots beure canya a glops petits.
Giràndoles d’estrelles
il·luminen el cel més negre que una gola
de llop.
La serp del vent,
desenroscada, xiula pels carrers.
Dalt l’illa
llampeguejada gira el far.
Els gavians
s’arreceren dins meu, els crits
de la nit negra i els udols,
en mi també.
Sé prou que la claror
germina dins la fosca.
On és que som? Enlloc?
fora de tot? Qui ve?
Si vols dormir tranquil pensa en els boies.


Joan Vinyoli


COMENTARI DE TEXT


Aquest poema se situa en el període conegut com la poesia catalana de postguerra.
Aquesta etapa va comptar amb l’orientació de Carles Riba, que dirigí la poesia pels camins del simbolisme i criteris de continuïtat noucentista fins l’any 1959. Els temes principals van ser la mort, Déu i l’angoixa existencial juntament amb la introducció de la problemàtica civil.
Joan Vinyoli a més de ser un poeta vinculat al mestratge de Carles Riba, representa una de les trajectòries més intenses de la poesia catalana del segle XX.

Aquest poema és descriptiu perque està ple de simbols lligats a l'aigua i la navegació, però sobretot al mar. El símbol que més en predomina son els gavins, perque fan el paper de l'autor. Una de les coses que es pot observar que el color que hi predomina és el negre, llavors a partir d'aquí podem deduir que l'autor esta bastant trist i deprimit. Això si, també s'observa una mica d'alegria a la taverna dels Oratges.

El poema s’estructura en vuit estrofes que no tenen el mateix nombre de síl·labes, amb una sèrie de trenta versos lliures (de nombre i mida indeterminada i sense rima), la majoria trencats, els quals si s'ajunten formen alexandrins (de 12 síl·labes amb cesura, en total apareixen 10), però també hi apareixen hexasíl·labs (de 6 síl·labes, n'apareixen 2), octosíl·labs (de 8 síl·labes, en trobem 2) i decasíl·labs (de 10 síl·labes, n'apareixen 6).

Figures retòriques
Les figures retòriques o literàries més abundants són:
- Jo poètic: en el primer vers.
–Encavallament: Quan la frase és molt llarga i continua al següent vers. Com per exemple:
Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
– Comparació: quan es comparen dos elements que guarden una certa relació. Com per exemple:
Escumes fosforescents


Grup 4: Maria Marín, Anna Vallcorba i Andrea Hernández.

1 comentario: