lunes, 23 de mayo de 2011

VACANCES PAGADES

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

Comentari del poema

Autor: El nom real del poeta és Joan Oliver Sallarès, va utilitzar el nom Pere Quart com a pseudònim. Va néixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barceona el 1986. És considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.
Les Vacances pagades és una obra escrita el 1960, i és una obra escèptica i sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica forta al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista.

Respecte al poema, en tot moment és visible la seva voluntat per exiliar-se (he decidit anar-me'n per sempre, prendré el tren de vacances pagades, demà me'n vaig...), però que es veu rebatuda pel seu desig de quedar-se amb la pàtria estimada, al seu poble (en la segona, tercera i quarta estrofa on diu que tornarà demà, demà passat o l'altre). Així doncs, diverses vegades el poeta mostra aquesta contradicció entre anar-se'n o no, ja que troba que no hi ha futur en auqesta terra sota el domini franquista (una terra sense cel referint-se al pais), però d'altra banda no vol abandonar aquest indret que és on ha nascut i és el que s'estima. Al llarg del poema es veuen referències sarcàstiques i iròniques al moment que està vivint l'autor o a Déu (on viu exiliat el Déu antic dels pares o prendré el tren de vacances pagades) i malgrat l'impuls d'abandonar o no la terra, al final es veu un clar i irònic intent de marxar que relaciona amb els avantpassats, fent-ho a quatre grapes. També destaca en la primera i tercera estrofa la paraula amén, com deixant veure la resingació del poeta davant la situació que viu i les decepcions que accepta resignadament. En quant a la forma del poema, aquesta consta d'onze estrofes d'un a set versos, amb mètrica diversa i sense rima regular. I pel que fa a recursos literaris, en aquest poema hi trobem metàfores (prendré el tren de vacances pagades i salto llavors dins la tenebra encesa), sarcasmes (vacances pagades), elements religiosos (Job i Amén) i comparacions (me'n vaig de quatre grapes com el rebesavi)

(Laia Marquès, Júlia Hinojo i Arnau Souto)

4 comentarios:

  1. amb quin persoatge biblic s identifica el poeta ?

    ResponderEliminar
  2. os invito a que entréis en te blog de poesías a mi me gusta mucho http://anna-historias.blogspot.com.es/ gracias

    ResponderEliminar
  3. os invito a que entréis en te blog de poesías a mi me gusta mucho http://anna-historias.blogspot.com.es/ gracias

    ResponderEliminar