domingo, 8 de mayo de 2011

POEMA XXVI

Aigua-marina

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
 
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
 
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
 
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.

Josep Maria de Sagarra neix a Barcelona el 5 de març de 1894. Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca amb quatre segles d'antiguitat i, sobretot, la finca de Santa Coloma de Gramenet on entra en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'és un apassionat, fet palès en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Comença el batxillerat a l'institut de Reus i l'acaba als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on dóna a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Amb només quinze anys publica un sonet a Il•lustració Catalana i alguns poemes a La Revista Universitària.Un carcinoma li provoca una llarga agonia i, en última instància, el duu a la mort el 27 de setembre de 1961.

Només observant el títol del poema, ja ens situem, en un context marítim. En la primera estrofa del poema, ens introdueix un equilibri desitjat ja que ens diu, que voldria ser lliure com un ocell però no canviar mai el lloc de viure . a més observem que suposa una vida calmada i tranqui-la en un paisatge marí. I només llegir llibres clàssics. En la segona estrofa és reflexa clarament la idea de carpe diem, de viure el moment sense preocupar-nos d’ on anirem quan morim.
En la mateixa estrofa trobem : “creure en la fusta del rem, i en la fusta de l’escàlem” això vol dir que només hem de creure en allò que podem veure i sentir. En la tercera estrofa trobem l’amor. Aquest també l’observem en l’última estrofa on ens mostra un amor pur i desitjat. Fa referència a la rosa i a les espines com tot amor que te els seus petits problemes o els seus entrebancs, però malgrat to això l’amor és bonic com una rosa. En la mateixa estrofa Josep M de Sagarra fa referència al vent que fa que l’amor sigui pur i clar com l’aigua marina.

El poema esta format per quatre estrofes de diferent nombre de versos amb un metre irregular. Predominen heptasíl•labs, trobem tetrasíl•labs, pentasíl•labs, octosíl•labs i decasíl•labs.
Pel que fa a la rima el poema mostra regularitat.

Observem diverses figures retòriques:
ésser lliure com una ala- comparació, sense dubte, ni enveja, ni enemic- polisíndeton, i aquesta mica de vent,-anàfora, del pensament que vibra, - metàfora, llegir només un llibre -personificació, rosa i espina; -antítesi i el teu amor, transparent- metàfora com una aigua-marina. – comparació

1 comentario: