ECO, Joan Brossa

- Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica’m què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
 
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
 
-I aquesta taula? I aquest balancí?
 I aquestes mans que fan ombra xinesa?
 Digues: i el món? I l’home?
-Heus aquí
 l’última forma de la saviesa:
 
 Mira’t a fons, afirma sempre el que és
 i aprèn amb seny que no pots fer res més.


Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de generes. És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual, unes tres-centes cinquanta peces teatrals, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal•lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis... La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums. A més de ser un excel•lent traductor.
El poema Eco de Joan Brossa forma part del llibre Rua de Llibres publicat l’any 1980. El tema general del poema és una reflexió que fa sobre la vida i el seu sentit. A més a més l’autor fa dues preguntes vitals de les que no pretén obtenir-ne cap resposta: qui som i a on anem. Les coses tal com són, com diu Joan Brossa, potser són més senzilles del que creiem. El que ens vol dir l’autor és que malgastem temps i esforços inútilment. Trobem un diàleg, amb una veu que pregunta i una altra que respon, amb l’alternança pròpia del teatre. Trobem que el lèxic és infantil com si fos una lliçó de vida com si un nen aprèn o pregunta a un savi. Les característiques que lliguen aquest poema al surrealisme son les següents: gran nombre de metàfores, el tema (clàssic filosòfic) i la dificultat per entendre’l i l’ús de moltes imatges.
Pel que fa a l’estructura del poema: és un sonet i té una rima consonant, encadenada.
Figures retòriques:Trobem un paral•lelisme: I aquesta taula? I aquest balancí?
Una polisíndeton (ús excessiu de la conjunció (i)
Moltes preguntes retòriques I aquesta taula? I aquest balancí I les muntanyes? I els estels?

(Eduard, Fran, Laura)