martes, 31 de mayo de 2011

Cant XIII

(Versió de Climent forner)


Que alegrement la gent celebri festes
tant lloant Déu com divertint-se a pler;
jardins, carrers i places facin ple
i que també s'hi narrin les grans gestes,
mentre jo, els seus sepulcres visitant,
consultaré les ànimes damnades,
i em respondran sentint-se acompanyades
només per mi en el continu plant.

Tothom es fa amb qui li és semblant,
per això a mi no em plau fer-me amb els vius:
del meu estat es mostren tan esquius
que em veuen com un mort que infon espant.
Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge,
al meu semblar no és pas més malaurat:
com que el que vull no em serà mai donat,
d'aquest desig no em pot guarir cap metge.

Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge
mentre la carn li va brotant de nou
i de menjar l'ocell mai no en té prou,
pateix, a mi més fort dolor m'assetja:
mentre un corc em rosega la pensa,
tinc l'altre dins el cor de nit i dia,
i aquest rosec tan sols s'aturaria
amb allò que no puc haver en defensa.

I si la mort no em suposés l'ofensa
de fer-me absent d'un tan bell panorama,
ja pot vestir de fang, ordint la trama,
el meu cos nu, si vol: aquest no pensa
en cap plaer fora d'imaginar
que els meus desigs no es podran mai complir,
i si em calgués posar a la vida fi,
el bon amor s'haurà de limitar.

És més: si al cel Déu em vol col·locar,
per tal que el meu delit sigui complit,
més enllà d'Ell caldrà que em sigui dit
que aquesta mort a vos us féu plorar
sabent-vos greu de la poca mercè
a l'innocent i màrtir dispensada,
qui vol del cos l'ànima separada
si és que de vós el condol pot haver.

Llir entre cards, a ambdós no ens cal saber
que es pot donar la vida per amor:
creure de mi que sóc en tal dolor,
no fareu molt donant-hi plena fe.


1. Autor: Ausiàs March

Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i, probablement, el més gran poeta valencià.

2. Glossa

Forma part del poema amorós llir entre cards. Defensa el dret de cadascú d'ajuntar-se amb qui li plagui,alhora que comprova que tothom l'evita en veure'l en l'estat anímic en qe es troba. Es compara amb del rei de xipre i al patiment de ticio, sabent qe el guariment qe li caldria no el podrà aconseguir. Ha arribat a tanta desventura a casua del desamor de la dama qe nomes s'avé a deixar aquest mon d'infelicitat si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència,cosa ben dubtosa.tot home por morir i qe si aixi li passa a ell, la dama sera la notària de tanta dissort.

3. Forma

Poema estructurat per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs amb una tornada de quatre que segueixen l'esquema de rima creu-creuada. Utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba.

( Roser Valls, Alba Salort, Andrea Gordo)

No hay comentarios:

Publicar un comentario