viernes, 20 de mayo de 2011

Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

COMENTARI DEL TEXT:
Salvador Espriu i Castelló(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
“Assaig de càntic en el temple” és una poesia de l’època del franquisme, més concretament del segon període. El tema central és el desig de canviar la cultura del seu poble,és a dir, té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. Del primer vers al vers 8 és el plantejament; el poeta vol anar-se’n a un lloc diferent, on la gent sigui lliure de pensar. El nus és del vers 8 al 13, el poeta imagina que el seu desig es fa realitat. Finalment, el desenllaç que és del vers 13 al final, el poeta torna a la realitat i admet que no anirà a l’estranger, ja que estima a la seva terra, que només li dóna dolor i té por d’anar-se’n.

Aquest poema està compost per versos de mètrica molt diversa (tant art major, de nou, deu i onze síl•labes; com art menor, tetrasíl•labs, hexasíl•labs i octosíl•labs) a més, la rima és irregular: només tenen rima assonant el primer, segon, cinquè i dotzè vers, mentre que els altres són versos blancs. Per tant, es podria dir que el poema està compost per una única estrofa de 20 versos lliures.
El poeta diu les coses d’ una manera bella i amb una mica de mal caràcter, i utilitza uns recursos bastant irregulars.
Hi apareixen recursos estilístics com per exemple :
-Elisió: als versos 8 i 12.
- Sinalefes: als versos 7, 8, 13, 14, 15 i 17.
- L’asíndeton: covarda, vella, salvatge...
- Hiat: als versos 6, 8, 9, 11 i 20.

Paula Palacín, Albert Sánchez i Alba Ventura)

25 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Biba Salbadir Spriu i Guilirecs i Begeta i bystacs i aloecsvi i erluvius OMJ

    ResponderEliminar
  4. Per què s'anomena assaig de càntic en el TEMPLE?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si és diu així perque es diu assaig de cantic en el temple i cunde semas

      Eliminar
    2. pto tonto te voy a. meter el placa de tu vida

      Eliminar
  5. Soy fan de begeta setecientos setentaisiete

    ResponderEliminar
  6. a mi me gusta manjel rojel

    ResponderEliminar
  7. caps de suru em menjereu els hous

    ResponderEliminar