Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart Joan Oliver Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d'una família de la burgesia industrial.
Pere Quart escriu uns versos que prenen caràcter de document històric a Saló de tardor (1947). És al començament de la postguerra quan l’autor inicia una trajectòria de vint anys a l’exili. Les seves paraules reflecteixen el sentir de tot un poble que veu “una esperança desfeta”.
Tema: L’exili del propi país cap a un altre per haver escrit en català o haver donat diners d’algun premi als orfes de guerra. Les tres primeres corrandes ens situen en l’instant i el lloc precisos de la fugida: la nit que es travessa la frontera. Les dues corrandes següents expliquen la desolació, el sofriment, el record, i l’enyorança. En la sisena i setena corranda evoca el paisatge perdut.
Mètrica: 7a-7a-7b-7b-7a 7c-7d-7d-7c-7d Versos:Heptasíl·labs Rima: Consonant
Figures retòriques:
Al·literació: Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla.
Hipèrbole: quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra.
Metàfora: no em moriré d’enyorança
No hay comentarios:
Publicar un comentario