SOL I DE DOL

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.


1. Autor J. V Foix

Josep Vicenç Foix i Mas, conegut popularment com a J.V. Foix, (Sarrià, Catalunya 1893 - Barcelona 1987) fou un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats del les avantguardes literàries catalanes.

2. Glossa

El tema del poema Sol, i de dol reflecteix el protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix com una terra innata. L’autor vestit d’una manera antiga, se sent perdut i sol, però de seguida reconeix el paisatge de fa mil anys i ja res li és estrany i retroba els paisatges on passejava.

L’espai on es desenvolupa el poema és fosc i solitari on se sent perdut per els elements de la natura.

3. Forma

Sol, i de dol és un sonet format per quatre estrofes: les dues primeres, formades per quatre versos, dos quartets i les dues últimes formades per tres versos, dos tercets.

El primer estrofa ens demostra el protagonista solitari, vestit d’una manera vulgar en prats desconeguts. Cal accentuar que “ Sol, i de dol” no vol dir <>, sinó <>. La segona estrofa el protagonista es pregunta a si mateix on es troba i això li provoca un estat d’ansietat.

Seguidament en el següent paràgraf, reconeix el paisatge de fa mil anys que ja no li és estrany. Finalment l’últim paràgraf ens explica el sentiment passiu,i dissolt en una immensitat de llocs i de moments, que pot ser bo o a la mateixa vegada dolent.

La rima és consonant i l’estructura mètrica és 10A , 10B, 10A , 10 B / 10A , 10B , 10A , 10B / 10C , 10D, 10D / 10C 10D 10D. És art major

(Andrea Gordo, Alba Salort i Roser Valls)