miércoles, 6 de abril de 2011

POEMA 8

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il•lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".

Joan Roís de Corella va néixer i va morir a València, és el primer poeta en llengua catalana en qui podem percebre influències del Renaixement. Per aquest motiu va ser un dels escriptors catalans més importants del segles XV. Utilitzà la balada , un gènere que els trobadors utilitzaven per explicar històries d’amor. Corella escriu en un estil retòric i culte, en una prosa cuidada que imita als autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d’art. Una de les seva grans influències va ser Francesco Petrarca. La poesia de Joan Roís de Corella es caracteritza per la melodia dels seus versos i per parlar de l’amor des d’una perspectiva desenganyada i trista. A diferencia d’Ausiàs March l’objectiu de Roís de Corella era aconseguir la bellesa del poema a través del ritme i la música.
El tema principal del poema de “La balada de la garsa i l’esmerla” és la mort per l’amor. La història tracta d’una garsa i una merla que representen l’amor entre el trobador i la dama. Observem que el poema es divideix en dues parts: la primera trobem que és una descripció dels ocells. En primer lloc ens presenta a la garsa com una cosa alegra i a continuació a la merla com una cosa il•lustre. En la segona part trobem la balada, observem que és una historia de l’amor no correspost i que si la dama no mira la poeta aquest morirà a causa del desamor d’aquesta. Si el poeta arribés a morir, alhora provocaria un dolor intens en la dama ja que ella serà la responsable de la seva mort.
D’altra banda trobem que la forma del poema és la següent: els deu primers versos són decasíl•labs amb rima creu-creuada consonant (ABBA CDDC EE). Observem que la segona part del poema consta de tres estrofes de cinc versos cadascuna, els versos són octosíl•labs i tetrasíl•labs i presenten una rima consonant i encadenada (ababa cdcdc aecec).
Pel que fa a les figures retòriques, en els dos primers versos trobem un epítet ( Amb els peus verds, els ulls i celles negres/ plomatge blanc, ha clissat una garsa), ja que remarca una qualitat que és pròpia del substantiu que acompanyà. En el vers vuitè trobem una asíndeton (capaç de dir les gràcies de tal perla). A continuació observem una personificació molt clara en el vers 29 (la trista mort) i finalment observem un seguit de perífrasis en els versos 21 i 25 ( que el mal que tinc no fugi de mi) (que hagi per vós jo de morir) ja que es produeix la substitució d’una paraula per mitjà d’unes altres que expressen el mateix contingut.

(Eduard Puigdueta, Fran Ordoñez, Laura López)

4 comentarios:

  1. Podeu escoltar la cançó: http://www.listengo.com/song/8654914

    ResponderEliminar
  2. fins aquí, aquest ha estat el poema que m'ha agradat més!

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. Majoritàriament estic d'acord amb el comentari, crec que aquest poema reflecteix clarament les greus conseqüències d'un amor no correspòs. A més a més pot recordar (una mica) a l'obra "Romeo i Julieta", ja que és un amor tràgic i no correspòs.

    ResponderEliminar