NO·L PRENATZ LO FALS MARIT

Viadeyra

No·l prenatz lo fals marit,

Jana delgada!

I No·l prenatz lo fals jurat,

que pec es mal enseynat,

Yana delgada.

II No'l prenatz lo fals marit,

que pes es ez adormit,

Yana delgada.

III Que pec es mal enseynat,

no sia per vos amat,

Yana delgada.

IV Que pec es ez adormit,

no jaga amb vos el lit,

Jana delgada.

V No sia per vos amat,

mes val cel c'avetz privat,

Yana delgada.

VI No jaga ab vos el lit;

mes vos y valra l'amich,

Yana delgada.

Girona, Cerverí de.”No el prebatz lo fals marit”. Poesia trobadoresca. Barcelona: Ed. 62,

1982.(p.288-289)

COMENTARI DEL POEMA

No·l prenatz lo fals marit és un poema del poeta català del segle XII guillem de Berguedà, l'últim gran poeta de tradició trobadoresca catalana. L’època en la que va ser escrit el poema es l'edat i per tant es considera un poema trobadoresc es a dir un poema líric culte escrit en Occità. El gènere d'aquest poema es la “cançó de camí” una cançó popular que la gent cantava quan anava a algun lloc o mentre treballava. El poema tracta sobre uns consells a una dama per que no es casi. El títol s'ha posat a l'actualitat ja que en la Edat mitjana no es posaven títols als poemes. L’argument del poema li aconsella que no es casi amb l'home que li han buscat i que es casi amb el poeta.

El poema es divideix en parts del vers 1 i 2 que es la introducció i la segona part de les estrofes I-IV no al marit i justifica el perquè i en les estrofes V-VI la tercera part li diu que no s'enamori d’ell i que marxi amb el poeta. Aquest poema tracta de la malcasada en forma de viadera,un gènere líric construït amb paral·lelisme estròfic d'origen. Com hem dit abans el poema te set estrofes amb una distribució sil·làbica de 7/7/4 menys la primera estrofa que nomes te 2 versos, el primer de 7 síl·labes i el segon de 4 per tant estem davant un poema format per sis tercets i un apariat amb versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs d'art menor. Al poema trobem un paral·lelisme amb la repetició de la mateixa estructura als versos 1,3,6 no el prengueu els fals marit.

En conclusió podem dir que l'autor aprofita l’últim vers de cada estrofa per recordar el nom de la dama a la que estima.

(Xavi Ibañez, Oriol Quiñones i Guillem Roca)