miércoles, 27 de abril de 2011

Poema XVII

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall va néixer a Barcelona el 1860, i hi va morir el 1911. Joan Maragall és el poeta més important del modernisme i fonamenta la seva concepció de la poesia en una exaltació ètica de la vida. La fe en la definitiva bondat de la vida el fa estar en un optimisme total. Emprenedor de la paraula viva. Aquesta que consisteix a deixar fluir la vida espontàniament a través de la paraula en un estat d’intensitat poètica, de gràcia gairebé religiós. Va escriure l’Oda a Espanya l’any 1898. Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant de retorn” forma “Visions i Cants”.
El tema principal del poema és el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’ inici del segle XX. Observem que el poema es una poetització al fracàs. És més important la vida de les persones que l’orgull d’un Estat. El poema representa el fracàs d’Espanya davant EUA. En el poema trobem diferents parts. En les estrofes 1 i 3 observem que hi ha un crítica que Catalunya fa a Espanya. En les estrofes 2 i 4 Maragall fa referència a la visió antiquada dels qui governen. A la 5 i 6 es produeix una reflexió sobre la mort de soldats innocents. Per últim trobem que en les dues últimes estrofes es troba una crida a la modernització de l’estat.
Trobem que l’oda està dividida en vuit estrofes de sis versos. Primer de tot identifiquem quatre decasíl•labs (els tres primers i el cinquè) i dos tetrasíl•labs (el quart i el sisè) sense rima regular. Observem que només alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima.
Pel que fa a les figures retòriques observem una clara personificació en el diàleg que mantenen Catalunya i Espanya. A continuació trobem una interrogació retòrica en el vers 28 (On són els barcos? – On són els fills?), una anàfora en el vers 31 (Espanya, Espanya, -retorna en tu,) i en el vers 33 (Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal). A continuació trobem una altra interrogació retòrica en el vers 38 (On ests Espanya?) i per últim observem un epifonema en l’ últim vers del poema (Adéu, Espanya!), ja que fa com una valoració final.

(Eduard Puigdueta, Fran Ordoñez i Laura López)

No hay comentarios:

Publicar un comentario