Poema XII: "Vora el barranc dels Algadins"

Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins

Comentari:

Aquest poema és escrit per Teodor Llorente. En aquest poema l'autor descriu el paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià des de el primer moment que el va veure i hi va viure. Per tant, l'autor explica la transformació d'aquest paisatge: des d'haver-hi un autèntic barranc fins a ser un conreu de tarongers i travessat per sèquies. També ens descriu el mas on va viure ell mateix i les vivències que hi tingué allà amb una aguda reflexió sobre el pas del temps. De fet, el poema és una exaltació de la vida natural: un mas, arbres, ocels i plantes prenen cos i vida.

Respecte la mètrica i la forma del poema, costa de quatre cobles de vuit versos octosíl·labs respectivament i amb un esquema de rima 8A 8B 8B 8A 8A 8C 8C 8A.

I finalment, en aquest poema s'hi poden detectar diferents mots de parla de les comarques valencines, com ara "sa xillerissa".