Poema III "A vós, dona verge Santa Maria"

Poema de Ramon Llull "A vós, dona verge Santa Maria" :

A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui·s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d'amor.
Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e·l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·ls faria?
E vós, Dona, si·us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e·ls crestians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui·l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

Comentari:

Ramon Llull va néixer al S. XIII i va ser el creador de la narrativa catalana, tot i que també va escriure poesia, com en aquest cas. Part de la seva vida la va dedicar a convertir infidels predicant la seva Art, que era un sistema filosòfic que defensava la fe i la creença cristianes a partir de la raó. Era un savi que va ser el pioner de la lírica catalana i sense adonar-se’n, ja que l’objectiu de les seves obres era únicament lloar Déu i Jesucrist.

Pel que fa a l’estructura, el poema es basa en tres estrofes, de les quals les dues primeres estan compostes de vuit versos decasíl·labs, i una última de quatre versos octosíl·labs.

Aquest poema està inclòs al Llibre d’Evast i Blanquerna, i el tema que tracta és l’amor espiritual; és a dir, l’amor cortès en l’àmbit religiós, ja que va dirigit a la Verge Maria. Tot i així es tracta d’un amor filial, que destaca durant les dues primeres cobles. A més, toca el tema de la conversió i la predicació, perquè Llull va viatjar molt arreu del món per convertir musulmans al cristianisme. Sobretot va anar als països del nord d’Àfrica, com per exemple Síria, que ja menciona en el text. Finalment, dóna importància a la virtut de la valentia que tenen alguns cristians (on ell es pot incloure) d’anar a predicar a terres llunyanes i no gaire conegudes sense por a la mort, tot i tenir un risc alt de perill.

(Grup: Arnau, Júlia i Laia)