jueves, 31 de marzo de 2011

Elogi dels diners

Diners de tort fan veritat,e de jutge fan advocat;savi fan tornar l'hom orat,pus que d'ells haja.



Diners fan bé, diners fan mal,diners fan l'home infernale fan-lo sant celestial,segons que els usa.



Diners fan bregues e remors,e vituperis e honors,e fan cantar preïcadors:Beati quorum.Diners alegren los infantse fan cantar los capellanse los frares carmelitansa les grans festes.



Diners, magres fan tornar gords,e tornen lledesmes los bords.Si diràs "jas" a hòmens sords,tantost se giren.



Diners tornen los malalts sans;moros, jueus e crestians,lleixant a Déu e tots los sants,diners adoren.



Diners fan vui al món lo joc,e fan honor a molt badoc;a qui diu "no" fan-li dir "hoc".Vejats miracle!



Diners, doncs, vulles aplegar.Si els pots haver no els lleixs anar;si molts n'hauràs poràs tornar Papa de Roma.



Si vols haver bé e no dan Per advocat té sent “Jo-ha’n”. Totes coses per ell se fan En esta vida.






Anselm Turmeda, Elogi dels diners




COMENTARI DEL POEMA:




Aquest poema se situa en l’Edat d’or (segle XIV), en aquest moment apareix el Cisma d’Occident que marca la fi de l’edat mitjana i va obrir una crisi espiritual i de pensament que va condicionar l’evolució de la societat entre els segles XIV i XV. Durant 39 anys, els cristians d’Occident van estar dividits, per raons d’obediència religiosa i lluites de poder entre tres papes. És en aquest context en el qual apareixen tres prosistes religiosos i morals que volien frenar o reconduir aquesta evolució social, entre ells Anselm Turmeda. Aquest escriptor representa clarament les tensions d’una societat en procés de canvi.







El poema és un retrat de la societat, de com influeixen els diners en la nostra vida. La conclusió a la qual podem arribar a partir del poema és que els diners posseeixen el poder i pot fer possible tot allò que es desitgi, sense parar-se a pensar en valors morals i ètics. Aquest poema consta de nou estrofes de quatre versos octosíl·labs i tetrasíl·labs. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, i el quart és de rima lliure: a-a-a-b. És un poema d'art menor. Al llarg del poema apareixen nombroses figures literàries com ara, metonímies, personificacions, hipèrboles, el calambur i l’anàfora.




Enllaç per escoltar aquest poema interpretat musicalment.



Grup 4: Maria Marín, Anna Vallcorba i Andrea Hernández.

No hay comentarios:

Publicar un comentario