Presoner
Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no veig algú que de mé s'haja cura
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
Car prenc conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d'armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d'altra part cuid de tristor morir
com vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta,
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que em puixa dar en valor d'una escorça,
mas Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, i-z ab qui mon cor s'esforça;
e d'altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesa granda,
lo qui ens ha mès del tot en aquest mal,
que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altre demanda,
mas que us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
COMENTARI:
Jordi de Sant Jordi era un cavaller valencià que va viure al servei del rei Magnànim de qui va rebre grans quantitats de diners. En una expedició a Nàpols, va caure presoner i va ser llavors quan va escriure aquest poema.
La seva poesia segueix bastant l'estil trobadoresc tot i que influenciat per l'humanisme del moment obre nous camins a la lírica catalana i combina termes tradicionals amb els de Petrarca.
En la primera estrofa del poema evidencia la solitud i la desolació que sent pel fet d'estar pres. En la segona estrofa ens parla de les comoditats i els luxes que tenia abans de ser captivat. L'única cosa que el consola és pensar que ha complert la seva obligació envers el seu senyor. Allò que el tortura més és el saber allò que exigeix el rei per alliberar-lo no està al seu abast, així que l'únic que li queda és esperar l'ajut de Déu i la intervenció del rei a favor seu, acabant el poema amb una crida al seu rei suplicant-li que apreci a aquells que han estat al seu costat.
En la mètrica veiem que el poema està compost per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una tornada final, com a conclusió, al final del poema. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. La rima que es repeteix amb variants és cadenoencadenada, és a dir, 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.
Alicia Rodriguez, Chantal Simó i Georgina Torres.
