martes, 31 de mayo de 2011

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!


1. Autor: Josep Maria de Sagarra

Vinyes Verdes vora el mar és un poema de Josep Maria de Sagarra, un autor de finals del segle XIX i principis del XX.

La obra va ser escrita a principis del segle XX. El tema principal en el es basa és el plaer de viure, destaca ell seu optimista, les sensacions físiques i l’exaltació de la bellesa de la terra. Vinyes Verdes vora el mar és una de les poesies més coneguda de l’autor i musicada.

2. GLOSA
Se centra en la descripció del paisatge, tot el poema és com un quadre. Per aquest motiu, utilitza una gran gama de colors: el verd (vinyes) n’és el protagonista, i després també apareix el blau (mar). La natura és bucòlica, estable i harmònica, i el color verd n’accentua la seva joventut. Les referències fetes al fruit de la vinya (el raïm) són una manera ideològica de veure una natura al servei de l’home, productiva.

Més tard, compara l’home amb un cep, i diu que aquest cep està en soledat, és a dir, se sent sol.

A l’última estrofa podem observar com la natura exterior pren les dimensions del raïm, i aquesta miniatura que fa la podem entendre com una interiorització del paisatge per part de l’autor.

3. FORMA

Hi ha una tornada en el primer i últim vers de cada estrofa, i aquí es veu el gènere al qual pertany: la cançó; donant-li una musicalitat i una gran riquesa estètica.
L’autor utilitza molts paral·lelismes a la tornada:

“Vinyes verdes, dolç repòs,

Vinyes verdes soledat”

Una altre característica molt destacada d’aquest poema és la gran descripció del paisatge i elements naturals típics del segle XIX-XX com a mitjà per expressar els seus sentiments i provocar emocions al lector utilitzant un llenguatge molt adjectivat.



(Alba Salort, Andrea Gordo i Roser Valls)

4 comentarios: